Ja vé l'estiu...

Fa un temps estrany. Ahir feia calor i al vespre es va girar aire fred. Aquest matí feia sol i s’estava bé al carrer sense jersei. I ara plou i cau algun tro, però fa una xafogor que deu n’hi do! I tot fa olor de pluja d’estiu.

És guai. Aquesta olor sempre l’he associat a final de curs, època d’exàmens, a veure la llum al final del túnel després d’un hivern dur, a l’inici de les vacances!

Però i ara? Estic a poc més de mig Erasmus i estic disfrutant molt, però aquesta olor em desorienta. Perquè vé l’estiu però no venen festes majors, no vé anar a la platja, ni fer el boig al casal d’estiu ni anar de colònies, ni rostir-me sota el sol com si fos una gamba, ni tampoc vé fer el ronso al llit fins tard un dimecres al matí…

I si finalment aquest acaba sent un estiu plujós i la meva sensació quan plou canvia? I si l’any que vé, o l’altre, o el següent, trobo a faltar anar a prendre una cervesa i poder escollir la que vulgui entre una carta de més de vint? O si trobo a faltar descobrir racons nous duna ciutat que m’encanta? O tant sols la satisfacció de plegar d’hora de la feina per haver estat capaç d’entrar-hi abans de mig matí? O enyorar poder anar a un concert a l’aire lliure? O estar a la residència relaxada amb la finestra oberta de bat a bat perquè entri una mica d’aire fresc mentre escric quatre ratlles al blog?

La veritat és que no tinc ni idea de com serà aquest estiu. I en realitat la idea de passar un estiu diferent també em fa bastanta gràcia… ja us mantindré informats.

El que si que us puc explicar és com va anar la nit d’ahir, que no era d’estiu però s'hi assemblava una mica. Si si si, va anar molt bé: ahir, juntament amb uns quants milers de persones més (pel cap baix), vam anar a Schombrunn a veure el concert d’estiu de la Orquestra Filarmònica de Vienna.

Mirant l’escenari vèiem de fons la glorieta de dalt del turó per on passejava la Sissí fa uns cent cinquanta anys. Il•luminada amb llums de colors i amb rajos de llum que arribaven al cel i rebotaven contra els núvols espessos (hagués estat graciós veure correr una massa de milers de persones buscant un lloc on eixuplogar-se de la pluja d’aquestes ultimes setmanes…). Finalment el temps es va comportar i vam poder gaudir de la música i l’ambient.

Unes imatges i un parell de videos valen més que mil paraules. Perquè us en feu una idea!