Aquest vespre hem anat a fer una cervesa el Jordi, la Tatiana (una noia grega), la Kassa (una noia polonesa) i jo. Qui més sap alemany dels quatre és la Kassa, que ha estat rebent classes particulars durant cinc mesos. Us podeu fer una idea del nivell que tenim! Discutiem què fer quan et venia un alemany, et deixava anar una parrafada, i tu et quedaves amb cara de lluç sense entendre res (és una situació bastant comú). Tenim varies opcions.
La primera és el “sorry, I don’t speak German” (ho sento, no parlo alemany). Fa una mica de ràbia, i a més, a molts llocs (el supermercat, les dones de fer feines de la residència, …) no t’entenen. Amb lo qual t’has de buscar alguna altra solució (la mímica està bé, però de vegades cansa).
La segona és el “Ja, danke”. Que vol dir “si, gràcies”. Està bé, però no sempre s’adapta a la situació. Per exemple, quan al super et pregunten algo com “tens la tarjeta client?”, si tu li dius “ja, danke” es crea una situació incòmoda en que tots dos participants de la conversa esperem rebre alguna cosa. I acabes semblant una mica tonta.
La tercera és molt semblant a la segona: “Nein, danke”. Que vol dir “no, gràcies”. També està bé però si apliques aquesta formula quan el revisor et demana el bitllet al metro, et poden caure 70 euros de multa. I encara acabes semblant més tonta.
La quarta és la millor. Perquè el problema de les dues últimes és que no tens temps de processar el que t’han dit, i potser, amb més calma haguéssis pogut entendre ni que fos una paraula i a partir d’aquí entendre-ho tot per context. Aquesta és “bite”. “Bite” és una paraula comodí, però en aquest cas voldria dir “no t’he entès bé: m’ho podries repetir sisplau?”. I mentre l’altra persona et repeteix el que t’ha dit, doncs tu et penses si li dius “Ja, danke”, o “Nein, danke”.
Tot això ho discutiem a un resteurant on hem anat a prendre un refresc. Una mica més tard hem dit d’anar a fer una cervesa. I hem anat caminant fins a trobar un lloc ben maco. I l’hem trobat! Era perfecte!! Una terrasseta, així tot de fusta, amb molt d’ambient, … i ens hem assegut a una taula que gairebé portava el nostre nom escrit.
Ens hem estat allà una estona esperant que ens vinguéssin a servir, i ha arribat el cambrer i ens ha començat a explicar coses. I clar, ens hem mirat tots amb cara de “no estem entenent res”, i l’home, molt educadament, ens ha tornat a repetir el que havia dit (o això ens ha semblat!). I ha marxat. Hem entès que ja tancaven i que ens fèien fora… però abans d’aixecar-nos i marxar, ens hem quedat a discutir la jugada, a veure ben bé què ens havia intentant dir. Ens ha fet bastanta gràcia perquè després de discutir les maneres de contestar a un alemany, cap dels quatre hem sigut capaços de dir-li res!!
I quan encara no haviem marxat, ha vingut una cambrera. El seu discurs ha sigut més breu, però tot i així no ens hem pogut aguantar el riure… tampoc hem entès res! Però sort que al final la tatiana ha optat per la opció numero 1: “perdona, ens ho pots dir en anglès?”, i amb un accent molt raro ens ha dit que tancaven.
El que no hem entès és perquè quan ens hem aixecat per marxar una parella s’ha assegut on érem nosaltres… però amb els problemes de comunicació que tenim, hem pensat no dir res i que ja s'entendrien amb els cambrers!!
Però no patiu. A part de tot això, ens fem entendre, i la veritat és que a molts llocs ens ho posen fàcil (massa, potser!). Tot i això, estem en ello!!
