Ja és primavera!

Ja fa tres setmanes que estic per aquí.

Quan em vaig fer la maleta, la vaig omplir de jerseis de llana, samarretes i malles tèrmiques, mitjons gruixuts, botes peludes… tenia una psicosi tant gran que pensava que necessitaria tota aquesta roba fins ben bé finals de maig.

Però ara aquests dies, des de fa una setmana, fa un sol que espanta! Aquesta setmana passada he vist gent amb màniga curta i amb pantalons curts pel carrer. Mentre jo anava amb les meves botes acoltxades, els meus mitjons d’esquiar, el meu jersei de llana, la bufanda i l’anorac… la gent ja porta les jaquetes de mig temps! I realment fa calor… la bufanda gruixuda, el gorro de llana i els guants de pell ja els he deixat a l’armari.

Jo fins ara he portat fatal els canvis de temps. Perquè si, aquesta setmana passada ha fet caloreta, però de cop, abans d’ahir no va parar de ploure. I com que aquesta ha estat bastant la dinamica d’aquestes tres setmanes, fa uns dies em vaig encostipar. No parava d’estornudar i treure mocs, i quan ja vaig superar això, va venir una tos seca molt forta que no em deixava dormir de nit (bé, la tos que agafo cada hivern, ja la coneixeu…).

Al final vaig decidir anar al metge. Era un metge de la sanitat pública (tinc la tarjeta sanitària europea que em dona dret, com a tots els ciutadans austríacs a tenir assistència mèdica gratuïta i medicaments molt barats), i pel que vaig veure, la sanitat pública si que funciona més o menys com aquí. La única diferència és que enlloc de buscar un ambulatori has de buscar la consulta d’un metge que tingui concert, però a part d’això, també has de fer molta estona de cua i la visita dura 5 minuts.

Quan per fi va ser el meu torn, després de ben bé tres quarts d’hora esperant, el metge em va donar conversa (en anglès) sobre perquè havia triat Viena per fer l’erasmus, si m’agradava… era simpàtic, la veritat! I després ja va començar la visita: li vaig explicar què tenia, em va mirar el coll i em va dir “si, el tens vermell”. I directament em va fer una recepta amb tot de coses que no vaig entendre. Jo pensava “o aquest metge és molt bo i té molta vista per aquestes coses… o estic perdent el temps, perquè que el coll el tinc vermell ja ho sabia abans de venir”.

I quan vaig anar a la farmàcia, el farmacèutic, molt maco ell, em va explicar perquè era cada cosa i em va apuntar a la capsa cada quan m’ho havia de prendre i com. I quan m’ho vaig mirar bé vaig veure que era paracetamol, codeína pel coll i uns caramels rotllo lizipaina. Se’m va quedar una mica cara de tonta quan ho vaig veure. Perquè és el que m’havia estat prenent fins ara i no m’havia funcionat… però bueno, m’he acabat automedicant (assistida a través de l’skype per la farmacèutica titular d’una farmàcia castellarenca), i ara ja estic millor!

Però bé, tornant al tema de les temperatures… tothom m’ha dit que he triat la millor època per estar-me a Viena. La primavera aquí és molt maca, entre d’altres coses perquè ja no fa l’horrible fred de l’hivern, i cada dia que passa té més hores de llum.

El cap de setmana passat, per celebrar que feia caloreta, els espanyols d’aquí la residència van anar a prendre el sol al Danuvi. Clar, ells porten aquí des de setembre i han passat un hivern molt fred, i a la mínima que el sol treu el cap els hi canvia l’humor!

Jo, aprofitant el bon temps, vaig anar al centre amb el Jordi, el Raul i l’Alex, a veure la ciutat. Vam veure coses que ja haviem vist abans, però amb la guia a la mà, per saber què era el que estavem veient: vam fer una volta per la Opera, el Hofburg, vam anar a Karlsplatz, Stephansplatz, a un concert a Peterskirsche…

Éren gairebé les 6 de la tarda quan vam passar per davant del rellotge Anker, en una plaça prop del barri jueu. Aquest rellotge, a les hores en punt, sona música d’orgue i tot de mini estatuetes de personatges històrics van passant per davant l’esfera. I estavem tots allà, amb la camera a punt per fer moltes fotos, 3 minuts abans de les 6… 2 minuts… 1… les 6!! I res, van sonar 6 repics de campana i res més!! Una de dues: o el rellotge estava espatllat, o això només passa quan el rellotge marca les 12… però hi tornarem un altre dia per comprovar-ho, queencara ens queden 5 mesos!

La Opera de Viena

El Hofburg

Concert a Peterskirsche. Tinc un video però no el puc penjar no sé perquè. Ja us l'ensenyaré perquè és tant guai!!

No trobeu que té una mica de mal gust aquest monument conmemoratiu de l'Holocaust? El primer que vam dir quan ho vam veure és que semblava una càmera de gas... No sé si ho podeu veure (per la resolució de la foto), però les parets estàn fetes de llibres amb els lloms cap a dins. El monument es diu "la biblioteca dels anònims", i a part de ser horrible és una mica macabra.

El rellotge Anker.

Una antiga entrada del metro. L'escala dels senyors (Herren) i la de les senyores (Damen). No fos cas!

Una turistada que em fa molta gràcia. Es veu que et passegen pel centre amb un carro de cavalls.

Dutch o Deutsch?

A aquesta época de l’any están molt sol•licitats els cursos d’alemany. Clar, arribem tots els Erasmus en una tongada entre febrer i març, i a les acadèmies d’idiomes es posen les botes.

Com tothom, aquesta setmana estava buscant un curs per poder aprendre alguna cosa mentre estic aquí. Em van passar una web de la universitat, on apareixia una llista amb tots els cursos disponibles dirigits, especialment, a estudiants estrangers. Miro la llista: Greek, Hindi, Italian, Japanese, Croatian… i Dutch. I com que jo volia fer Alemany, ho vaig seleccionar i em vaig posar en llista d’espera perquè el curs per Beginners estava ple. El curs, en teoria, començava ahir.

Doncs ahir mateix a primera hora del matí vaig rebre un mail felicitant-me, que havia aconseguit una plaça pel curs de Dutch. Jo, feliç i contenta, abans de pagar em miro bé el mail pel tema dels horaris i el lloc, i estava en alemany. Però no passa res: vaig al Google translate i hi enxufo tot el text.

I sort que ho vaig fer!! Perquè una mica més i aprènc Holandès, pensant-me que és Alemany!!

Ahir patinar. Avui rentar roba.

Avui no tinc gaire temps d’escriure perquè tinc una rentadora posada tres pisos més avall i haig d’anar a controlar que la meva roba encara estigui donant voltes.

És el primer dia que m’enfronto a la rentadora i la secadora. Seria tant senzill que funcionéssin amb monedes!! Però no: per poder fer una rentadora has de fer una sèrie de tramits que són de tot menys àgils. Però fins que no necessites fer la primera maquinada vas aplaçant-ho i aplaçant-ho, i al final has de córrer perquè sinó has de començar a posar-te les calces per l'altra banda:

1) T’has de fer la tarjeta Quick, que és una tarjeta que et dónen a qualsevol banc, però que anar-la a fer és molt engorrós (de Quick no en té res. Perdoneu però algú ho havia de dir!). Sort que la Xus me’n va deixar una en herencia de quan ella va estar per aquí (gràcies Xus!!! Quan vingui ja et tornaré els 70 cèntims que hi havia dins la targeta).

2) Molt bé, ara ja tens la targeta. Però l’has de carregar. I no pots carregar-ho en qualsevol caixer, has d’anar al banc a carregar-la, i que t’ho facin al taulell. Però ojo! Quin horari fan els bancs aquí? Doncs de 8 a 12. No fós cas que tinguéssin una sobrecàrrega d’estrés. Ah! I cada vegada que la carregues et claven 1€ de comissió. Així que avui m’he llevat més d’hora i au, com els jubilats. A les 8 al banc. Però ho he aconseguit: ja no hauré de rentar-me a mà els mitjons per demà abans d’anar a dormir!!!

3) El moment crític en que t’has d’afrontar a les màquines. Elles no hi entenen ni d’anglès ni d’alemany. Si tens cap problema t’espaviles! Sort que quan he anat a posar la roba m’he trobat una russa molt maca que m’ha explicat com anava. Ella estaba treient la seva primera rentadora, i pel que m’ha explicat, lo seu ha estat més fotut perquè des del comandament on pagues amb la tarjeta i selecciones la màquina que utilitzes, s’ha equivocat i ha engegat la màquina que no era. I quan se’n ha adonat, la seva roba estava tota seca a la rentadora, i hi havia una altra rentadora donant voltes plena d’aigua però sense roba. Mira que quan m’ho ha dit m’ha fet una mica de pena i tot.

4) I després de tot aquest merder, per compensar, la secadora és gratis. I em sembla que hi ha gent que renta a mà i posa secadores perquè quan he tret la primera maquinada no he tingut on posar-la a assecar!! I és raro perquè tant la rentadora com la secadora triguen el mateix en acabar el programa…



Però no tot són coses dolentes! En realitat avui només volia penjar alguna foto de la tarda d’ahir, que va ser molt maca. Vam anar a patinar sobre gel a Rathaus (sabeu que Rathaus, la casa de les rates, vol dir “ajuntament” en alemany?).

Doncs ahir era l’últim dia que obrien la pista. És la típica que posen a l’hivern. Clar, com que ara ja és gairebé primavera i només estem a 3 graus ja no és temps de patinar sobre gel. Estàn bojos aquests vienesos!

Érem 7, entre ells la meva companya de pis, que ja ha aparegut! Es veu que estava de viatge a casa, San Sebastián, aprofitant la última setmana de vacances entre quadrimestres. És una noia molt maca, i ja m’ha presentat gent de la residencia (la majoria espanyols. Poc alemany aprendrem…). De moment hi estic molt bé aquí!

Aquí teniu algunes fotos perquè feu les dents llargues. La veritat és que era una pista de gel impressionant, amb caminets, diferents pistes, música, llums de colors… i unes vistes espectaculars!

L'Elvire (de Portugal), jo, la Tania (de Madrid) i l'Elena (de San Sebastián).

M'encanta aquesta foto!!

"Mira mama, sense mans!! Mira mama, sense peus!! Miza mama, zenze denz!!!"

Una foto fent el tonto era necessària!

Pero que bonitxooooooo!!


P.S.1 les fotos són del Jordi amb la seva super càmera profezionááá!
P.S.2 he corregit moltes faltes i sóc conscient que se me'n han escapat unes quantes. Però el Word 2007 em corregeix a mesura que escric, i em passa les paraules a castellà...

Spain is different!

Guten Morgen!!

L’altre dia pensaba quines serien les diferències entre Austria i Espanya, a part de la temperatura, la platja i la paella. I mica en mica ho vaig veient… Amb exemples es veu molt clar:

- Pel carrer hi ha màquines d’aquelles que poses un euro i pots agafar el diari. A Barcelona ja no hi serien, o si hi fóssin estarien reventades a patades o petardos.

- Al metro, al mig de cada grup de quatre seients hi ha penjada amb un cordill una revista per matar el temps. Aquesta revista la pots agafar i quan arribes al destí tornar-la a penjar al ganxo de la paret. Als vespres encara hi ha revistes! I són mensuals!! A Barcelona no durarien ni 10 minuts.

- A l’empresa on som ens cuiden molt. Tenim una cuina amb tès de tots els tipus, café, llet, tasses, cubertería, microones,… també tenim un armari ple de totes les pijadetes que us pugueu imaginar de material d’oficina… I no hi ha cap mena de control… Bé, no sé si això hi és a Barcelona, però a mi em sobta que enlloc ens facin apuntar què agafem i que enlloc ens diguin que ho hem de tornar tal dia.

- En general els carrers són molt nets. I el més estrany de tot és que no tenen una paperera cada 10 metres com tenim nosaltres! L’únic lloc que he vist brut és el meu barri. I quina casualitat: És un barri d’estrangers!

- I què dir dels edificis! Aquí la mitjana de vida dels edificis deu ser de 150 anys!! Sembla mentida, oi?

La veritat és que Viena m’està agradant molt! Ja és veritat, ja, que Spain is different…

Ja tinc projecte!!

Avui el Raúl i jo hem començat el projecte! Ahir vam anar a veure a la dona de l’empresa (amb qui haviem estat en contacte per mail), i per fi vam poder parlar. I res, que avui ja hem començat en sèrio, i demà firmem el contracte.

És un edifici molt gran a les afores, passat el Danuvi. És just l’edifici de davant de la ONU. Sona interessant, oi?

Per anar cap allà hem quedat ben d’hora al matí i com que hem arribat molt d’hora (a les 9 de la matinada) hem pensat d’anar a fer un café. Hem mirat els bars d’allà i l’únic que hem sabut veure era una cafetería que tenia bona pinta, però que per un café ens cobraven gairebé 3€ (el café aquí és molt car a tot arreu!!). I hem decidit anar tirant sense cafè. I hem arribat a l’empresa i la nostra jefa encara no havia arribat, i com que la secretària no ens coneixia ens ha ofert un café pensant que haviem d’estar allà esperant sense fer res (quan en realitat podriem haver anat començant…) i ens hem trobat asseguts al sofà d’allà a la recepció fent un café com si fóssim els amos de l’empresa!

La veritat és que a l’empresa aquesta ens tracten bastant bé de moment, i té bastant bona pinta. Cobrem per fer el projecte, però treballem 8 hores diàries (de fet és una feina normal).

Per començar el projecte haig d’aprendre a fer anar un programa que serveix per simular el funcionament de robots. Per exemple, hi ha fetes les simulacions de l’iRobot (la Roomba!), o l’Aibo de Sony… i tens els dibuixets allà en 3D i els has de fer anar, modificant paràmetres i canviant coses. Està bé, és distret! La finalitat del projecte és veure com fer anar diferents robots a l’hora, interactuant entre ells, i veure com es comuniquen. I després, afegir alguna funcionalitat als robots. No patiu, jo tampoc sé gaire bé què haig de fer…

Ah si, un detall és que m’han posat en un ordinador que he trigat més d’una hora (ei, no exagero) en poder engegar i obrir l’explorador d’internet! I ho he mirat i el disc dur tenia unes 14 gigues, i de lliures en quedaba menys d’una… gairebé no cumplia cap especificació per a poder-hi instal•lar el simulador… la jefa ens ha dit que ens aconseguirà ordinadors nous per la semana que vé. Iupi!!!!

I l’altra novetat que tinc per avui (bé, de fet, per ahir) és que ja estic a la residencia. El barri és molt cutre, vindria a ser com Sants, però una mica més guarro. La gent per aquí no parla gaire anglès, però és que no tenen gaire pinta ni de parlar alemany! (ho estic exagerant una mica…).

La residencia, però, està molt bé (canta molt perquè és nova, i contrasta amb el barri, que cau a trossets). Tinc una sala amb una cuina, una taula i una estanteria, i 4 portes: una pel vàter, una pel labavo, una per la habitació de la meva companya i l’altra per la meva habitació. La meva companya encara no ha aparegut, però tinc companya segur perquè hi ha menjar a les estanteries i als armaris de la cuina, i toballoles i sabons i coses al labavo. Ah si! I la brossa plena fins dalt i aviat s’hi faràn animalons. Quan me’n cansi li deixaré a la porta de la habitació (buecs!).

Tot i que el barri no mati, el que si que té aquesta residencia és que està molt ben comunicada! Tinc tres parades de metro a tocar, i per aquí sempre passen autobusos. Fins a l’empresa, que està a l’altra punta de la ciutat, hi ha menys de mitja hora. A més la freqüència dels metros és millor que la de Barcelona!

I de moment fins aquí! No sé si tinc res més a explicar… bé si, hi ha moltes coses a explicar, però me les guardo per quan torni.

Per anar fent boca, algunes fotos:

Voleu venir a veure a la Montserrat Caballé?

Aquí és on treballo!

I això és l'edifici del costat: la ONU.