Etiquetas

domingo, 15 de mayo de 2011

Aquest és el meu projecte...

Avui em permeto el luxe de penjar un escrit sobre el meu projecte, que en definitiva és el que he vingut a fer aquí, i alhora és el que menys he comentat (clar, sempre tira més explicar que he patinat sobre gel que no pas que em passo 6 hores diàries davant d’un ordinador).

El meu projecte forma part (una molt petita part, tot s’ha de dir) d’un projecte de la Unió Europea orientat a la robotització i automatització de la agricultura.

Aquest projecte gros consisteix en disenyar i construir una flota de robots que s’aniràn passejant per les fileres dels horts i estaràn equipats amb sensors i GPSs per anar prenent i enviant mostres. D’aquesta manera es podran controlar les condicions de la terra i actuar perquè els cultius creixin en les millors condicions i sobretot per controlar el creixement de males herbes i reduïr l’ús de productes químics de dubtós benefici per la nostra salut.

I la meva feina en tot això és estudiar com aquests robotets es comunicaràn entre ells per passar-se la informació que vagin recullint, a través de diferents protocols. Per fer això, treballo amb dos simuladors:

El primer simulador és especial per robots. Tu dibuixes un robotet a la pantalla de l’ordinador i li vas afegint tot el que vulguis (que si ara una càmera, ara unes rodes, ara uns sensors, ara un gps…) i programes el que vols que faci. I un cop l’has programat, apretes un botó i veus en imatges com es mouria si fos de veritat, però a la pantalla de l’ordinador. El problema d’aquest simulador és que tot el que fa referència a la comunicació entre els robots (la meva feina) està molt poc desenvolupada i no serveix.

Però després hi ha un altre simulador, amb el qual tu pots crear una xarxa fictícia, al teu ordinador, de nodes que es comuniquen entre ells i s'envien paquets, i fer-la funcionar per veure paràmetres de rendiment, de velocitat de les connexions, de número de paquets que es perden quan els envies d'un node a l'altre, etc.

I la meva feina, per ara, és desenvolupar una part del primer simulador (el dels robotets) a partir del segon (el de les xarxes).

Així, un cop tinguem un simulador que ens permeti veure com es comuniquen els robots, es podrà simular millor el seu comportament i la comunicació entre ells sense necessitat de tenir tots els robots físicament. Això és molt pràctic perquè els robots són molt cars i no seria viable econòmicament de construir els robots sense abans estar segurs que el seu comportament és el desitjat. Es podrien perdre molts diners.

I això és el que faig! (no, perdre molts diners no...)



Va, com que sé que ho esteu desitjant, us ensenyo una imatge del simulador de robots (el més divertit de fer anar!).


La imatge del mig són els robots. Semblen molt macos però a la realitat segur que no tenen ni ulls ni boca, ni són tant monos. Aquests robotets els he programat perquè vagin amb rodes. Els de veritat no sé amb què van, però com que no haig d’estudiar la manera com es mouen m’ho invento. A mi m’agraden més els robots amb rodes! A més es molt divertit perquè aquest simulador et deixa afegir-hi efectes físics i puc fer, per exemple, que als robots els hi pesi el cul i l’arrosseguin per terra! No serveix per res però són molt graciosos quan els veus anar de tort!

Els robots de la imatge estàn programats perquè vagin donant voltes per l’habitació del terra de quadrets i, cada vegada que es trobin un obstacle, enlloc d’estampar-s’hi, disminueixin la velocitat i l’esquivin. A més, amb l’antena que tenen al cap envien la seva posició i reben la posició de l’altre robot...


I res, que gràcies per haver llegit fins aquí. Aguantar aquesta parrafada demostra que sou gent amb molta paciència... ;-)

jueves, 5 de mayo de 2011

Coses destacables...

Després d’estar gairebé 10 setmanes a Vienna és hora de fer un balanç. En general és molt positiu, i estic aprenent molt. De coses destacables n’hi ha moltes…


1. Fora del mapa del metro de Viena, Àustria no existeix.

2. Els catalans sóm una plaga i després de parlar una mica descobreixes que tots sóm família propera o llunyana.

3. A l’empresa on estic sóc l’últim mico, però no trobaré cap feina a Espanya on em tractin millor del que em tracten aquí.

4. És divertit ensenyar insults en català a la gent i que els repetexin contínuament amb accents estranys.

5. Des que vaig arribar, sóc més del Barça que mai.

6. De les tres assignatures que estic fent a part del projecte, gairebé no en conec ni el títol.

7. Tots tenim números a tornar-nos adictes als carquinyolis. Sinó pregunteu-ho a la meva “jefa”.

8. Molta vaca milka, molta heidi i molts prats verds però on són les carnisseries d’aquest país?

9. Que durant tres dies seguits del més de maig puguis anar sense jaqueta, amb la jaqueta de mig temps i amb l’anorac indistintament no fa ni puta gràcia.

10. Un Sant Jordi sense paradetes de llibres pel carrer ni adolescents que et persegueixin venent-te roses mentre camines, no és el mateix.

11. Treballar amb robotets és guai. Però si a més en pugués veure algún ja seria la hòstia, perquè segur que no són de colorins ni rodonets ni tenen nas i boca com els que m'imagino jo.

12. Les festes entre setmana estàn molt bé, però arriba el dimecres i ja no t’hi veus de la son acumulada que portes.

13. Al meu barri (districte 15) enlloc d’esglésies hi ha cases de putes.

14. Un cop has dit a algún austríac un parell de paraules en alemany, és difícil i humiliant haver-li de dir que t’estaves fent el pedant però que en realitat no en tens ni idea, i que a veure si t’ho pot repetir en anglès.

15. És graciós que la parada de metro on baixo cada dia sigui la parada de VIC.

16. Si reps roses a casa per Sant Jordi ets l’enveja del barri.

17. Des del meu primer encostipat, fa més de dos mesos, encara tinc tos.

18. Els austríacs parlen molt bé l’anglès. De vegades potser els entendria millor en alemany i tot.

19. A part del pernil, el millor que m’he endut de casa és un carregament de kleenex per superar els encostipats.

20. Les màquines de rentar de la residència són com màquines “tragaperres”: pagues i jugues una estona a apretar botons. I quan veus que no fan res, acabes tornant a pagar.

21. Els revisors del metro poden ser punkis o iaies. Qui menys esperis et demanarà el bitllet.

22. Fem molta cara de guiris espanyols: quan passegem pel centre, uns homes vestits de Mozart sempre ens persegueixen venent entrades per l’Opera i parlant-nos en castellà.

23. He viscut moltes setmanes enganyada pensant-me que el riu que veig sortint de la feina era el Danuvi, i en realitat és un canal artificial.

24. Em fa vergonya haver trigat més d’un mes i mig en anar a Schombrunn quan ho tinc a 10 minuts a peu de la residència.

25. La parada de metro de Kettenbrucken és un insult: Que t’embruquin!! (Aquesta és de l’Àlex)

26. A aquestes alçades encara haig de mirar-me el mapa per anar d’un lloc a l’altre. Però tenir mal sentit de l’orientació és una avantatge, perquè cada vegada que passejo per Viena descobreixo les mateixes coses noves.


Ja ho veieu, dos mesos i mig donen per molt!