Ja és primavera!

Ja fa tres setmanes que estic per aquí.

Quan em vaig fer la maleta, la vaig omplir de jerseis de llana, samarretes i malles tèrmiques, mitjons gruixuts, botes peludes… tenia una psicosi tant gran que pensava que necessitaria tota aquesta roba fins ben bé finals de maig.

Però ara aquests dies, des de fa una setmana, fa un sol que espanta! Aquesta setmana passada he vist gent amb màniga curta i amb pantalons curts pel carrer. Mentre jo anava amb les meves botes acoltxades, els meus mitjons d’esquiar, el meu jersei de llana, la bufanda i l’anorac… la gent ja porta les jaquetes de mig temps! I realment fa calor… la bufanda gruixuda, el gorro de llana i els guants de pell ja els he deixat a l’armari.

Jo fins ara he portat fatal els canvis de temps. Perquè si, aquesta setmana passada ha fet caloreta, però de cop, abans d’ahir no va parar de ploure. I com que aquesta ha estat bastant la dinamica d’aquestes tres setmanes, fa uns dies em vaig encostipar. No parava d’estornudar i treure mocs, i quan ja vaig superar això, va venir una tos seca molt forta que no em deixava dormir de nit (bé, la tos que agafo cada hivern, ja la coneixeu…).

Al final vaig decidir anar al metge. Era un metge de la sanitat pública (tinc la tarjeta sanitària europea que em dona dret, com a tots els ciutadans austríacs a tenir assistència mèdica gratuïta i medicaments molt barats), i pel que vaig veure, la sanitat pública si que funciona més o menys com aquí. La única diferència és que enlloc de buscar un ambulatori has de buscar la consulta d’un metge que tingui concert, però a part d’això, també has de fer molta estona de cua i la visita dura 5 minuts.

Quan per fi va ser el meu torn, després de ben bé tres quarts d’hora esperant, el metge em va donar conversa (en anglès) sobre perquè havia triat Viena per fer l’erasmus, si m’agradava… era simpàtic, la veritat! I després ja va començar la visita: li vaig explicar què tenia, em va mirar el coll i em va dir “si, el tens vermell”. I directament em va fer una recepta amb tot de coses que no vaig entendre. Jo pensava “o aquest metge és molt bo i té molta vista per aquestes coses… o estic perdent el temps, perquè que el coll el tinc vermell ja ho sabia abans de venir”.

I quan vaig anar a la farmàcia, el farmacèutic, molt maco ell, em va explicar perquè era cada cosa i em va apuntar a la capsa cada quan m’ho havia de prendre i com. I quan m’ho vaig mirar bé vaig veure que era paracetamol, codeína pel coll i uns caramels rotllo lizipaina. Se’m va quedar una mica cara de tonta quan ho vaig veure. Perquè és el que m’havia estat prenent fins ara i no m’havia funcionat… però bueno, m’he acabat automedicant (assistida a través de l’skype per la farmacèutica titular d’una farmàcia castellarenca), i ara ja estic millor!

Però bé, tornant al tema de les temperatures… tothom m’ha dit que he triat la millor època per estar-me a Viena. La primavera aquí és molt maca, entre d’altres coses perquè ja no fa l’horrible fred de l’hivern, i cada dia que passa té més hores de llum.

El cap de setmana passat, per celebrar que feia caloreta, els espanyols d’aquí la residència van anar a prendre el sol al Danuvi. Clar, ells porten aquí des de setembre i han passat un hivern molt fred, i a la mínima que el sol treu el cap els hi canvia l’humor!

Jo, aprofitant el bon temps, vaig anar al centre amb el Jordi, el Raul i l’Alex, a veure la ciutat. Vam veure coses que ja haviem vist abans, però amb la guia a la mà, per saber què era el que estavem veient: vam fer una volta per la Opera, el Hofburg, vam anar a Karlsplatz, Stephansplatz, a un concert a Peterskirsche…

Éren gairebé les 6 de la tarda quan vam passar per davant del rellotge Anker, en una plaça prop del barri jueu. Aquest rellotge, a les hores en punt, sona música d’orgue i tot de mini estatuetes de personatges històrics van passant per davant l’esfera. I estavem tots allà, amb la camera a punt per fer moltes fotos, 3 minuts abans de les 6… 2 minuts… 1… les 6!! I res, van sonar 6 repics de campana i res més!! Una de dues: o el rellotge estava espatllat, o això només passa quan el rellotge marca les 12… però hi tornarem un altre dia per comprovar-ho, queencara ens queden 5 mesos!

La Opera de Viena

El Hofburg

Concert a Peterskirsche. Tinc un video però no el puc penjar no sé perquè. Ja us l'ensenyaré perquè és tant guai!!

No trobeu que té una mica de mal gust aquest monument conmemoratiu de l'Holocaust? El primer que vam dir quan ho vam veure és que semblava una càmera de gas... No sé si ho podeu veure (per la resolució de la foto), però les parets estàn fetes de llibres amb els lloms cap a dins. El monument es diu "la biblioteca dels anònims", i a part de ser horrible és una mica macabra.

El rellotge Anker.

Una antiga entrada del metro. L'escala dels senyors (Herren) i la de les senyores (Damen). No fos cas!

Una turistada que em fa molta gràcia. Es veu que et passegen pel centre amb un carro de cavalls.